fideisme

Partició sil·làbica: fi_de_is_me
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. fides ‘fe’
masculí religió i filosofia Doctrina que accepta la fe i la revelació divina com a darrer criteri de certesa per a conèixer els primers principis metafísics, ètics i religiosos, inaccessibles a la raó.