■ fidúcia

Partició sil·làbica: fi_dú_ci_a
Etimologia: del ll. fiducia, íd. 1a font: s. XV
    femení
  1. Confiança.
  2. dret romà Pacte pel qual hom rebia una cosa moble, immoble, semovent o un esclau, amb l’obligació de tornar-la, cedir-la a un tercer o bé complir una altra obligació similar.
  3. dret civil Pacte pel qual una persona (fiduciant) concedeix a una altra (fiduciari) la titularitat d’un bé o d’un dret amb una finalitat determinada que només les parts coneixen, amb una evident desproporció entre la finalitat cercada i el mitjà emprat.
  4. fidúcia testamentària dret balear Modalitat fideïcomissària per virtut de la qual el testador o el donant universal pot encomanar a la persona instituïda que assigni els béns a un parent o els distribueixi entre els parents del testador o donant universal o del mateix distribuïdor lliurement o amb les condicions i limitacions que el testador determini, sense perjudicar naturalment les llegítimes, les quals han d’ésser sempre respectades.