fiducial

Partició sil·làbica: fi_du_ci_al
Etimologia: del b. ll. fiducialis, íd.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la fidúcia.
  2. fe fiducial protestantisme Expressió que designa la peculiar comprensió reformada, segons la qual la fe que justifica equival a la ferma confiança del cor en el perdó diví, atorgat en Crist, malgrat la permanència del pecat en l’home.