■ finança

Etimologia: deriv. de finar, en el sentit de ‘saldo, liquidació d’un compte, deute’ 1a font: 1344, Ord. P. III
    femení [generalment en pl]
  1. economia
    1. Maneig d’afers monetaris d’un volum considerable.
    2. finances públiques (o finança pública) Conjunt de procediments emprats per l’estat per a recollir uns ingressos amb vista a efectuar unes despeses en el pla estatal, local o de les agències de govern.
  2. Recursos pecuniaris, especialment d’un estat. Ministre de finances.