finit | finita

Accessory
Etimologia: del ll. finītus, -a, -um, íd.
Body
    adjectiu
  1. Que té límits definits.
  2. filosofia Limitat en el seu ésser.
  3. matemàtiques
    1. Dit d’un objecte matemàtic (nombre, figura, regió, etc.) fitat, que no és infinit.
    2. conjunt finit Conjunt en el qual tota mena d’autoaplicació injectiva, definida en ell, és també bijectiva.
  4. mode finit gramàtica Mode on és expressada la categoria de persona gramatical (s’oposa a mode infinit).