■ fitó

Homòfon: fitor
Etimologia: possiblement d’un ll. vg. *fīctōrium ‘fita’, der. de fictus ‘fix, clavat’, del costum de clavar el blanc a terra, que potser caldria escriure fitor 1a font: s. XV
    masculí
  1. Punt que hom tracta de tocar amb un projectil.
  2. física i nucleònica Material irradiat per un feix de partícules o de radiació, per a estudiar-n’hi les conseqüències.