■ fix | fixa

Etimologia: del ll. fixus, -a, -um, participi de figĕre ‘fixar’ 1a font: c. 1380
    adjectiu
    1. Col·locat de manera que no pugui moure’s o desprendre’s. Una peça fixa. Un ganxo fix a l’extrem del pal. Només pujaré si l’escala és fixa.
    2. figuradament Tenir l’esguard fix en alguna cosa. És un home d’idees fixes.
    3. Establert d’una manera durable, definitiva, en un indret determinat. No té residència fixa.
    4. dret del treball Dit del treballador que forma part de la plantilla amb un contracte de treball per temps indefinit i que presta els serveis de la seva categoria professional exigits per al funcionament normal de l’empresa.
    1. Establert d’una manera durable en un estat determinat. Aquestes normes no són fixes.
    2. Invariable, que no és subjecte a canvis. Té horaris fixos. Festes fixes.
    3. Determinat, assenyalat concretament. No hem quedat en cap dia fix per veure’ns.