■ flagel·lar1

Etimologia: del ll. flagellare ‘assotar’ 1a font: s. XIII, Arnau
    verb
    1. transitiu Assotar.
    2. pronominal Els penitents es flagel·laven amb les deixuplines.
  2. transitiu figuradament Flagel·lar els vicis.



    3. Vegeu també:
    flagel·lar2