■ flaix

Partició sil·làbica: flaix
Etimologia: de l’angl. to flash ‘deixar anar, llançar, llampegar’, d’origen onomatopeic, aplicat primer al soroll de l’aigua que cau sobre una superfície, després a l’esclat lluminós
    masculí
  1. fotografia
    1. Aparell que produeix, durant un breu instant, la llum necessària per a poder impressionar una pel·lícula fotogràfica quan no hi ha prou claror natural.
    2. Llum produïda per un flaix. Els flaixos enlluernaven les models.
  2. cinematografia Pla de durada molt breu que trenca la continuïtat normal d’una acció cinematogràfica, en què es mostra només un detall característic.
  3. periodisme Notícia breu i sintètica d’última hora.