■ flamenc | flamenca

Etimologia: del neerl. flaming (vlaming) ‘natural de Flandes’, aplicat al color vermellenc de la cara d’algunes persones, com la de la gent de Flandes, i també a l’ocell pel color rosadenc de les seves plomes 1a font: c. 1290, Desclot
    1. adjectiu i masculí i femení De Flandes (regió de l’O d’Europa), dels flamencs (poble) o del flamenc (llengua neerlandesa).
    2. adjectiu i masculí i femení Dit dels habitants de la part septentrional de Bèlgica, de parla neerlandesa.
    3. masculí lingüística Terme equívoc amb què hom indica la llengua neerlandesa parlada a la part septentrional de Bèlgica.
    1. adjectiu i masculí i femení Dit de les coses andaluses que s’assemblen a les dels gitanos. Folklore flamenc.
    2. adjectiu i masculí música Dit del cant i l’art musical conreats pels gitanos andalusos des de molt antic. També rep el nom de gitano, cañí i cante hondo o jondo.
    3. adjectiu per extensió Airós i eixerit. És molt flamenc per l’edat que té.
  3. masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels ciconiformes de la família dels fenicoptèrids (Phoenicopterus ruber), de potes i coll molt llargs, bec voluminós corbat cap avall i plomatge blanc i rosat.
  4. transgressió flamenca geologia Elevació del nivell de la mar, contemporània al període postglacial, que s’esdevingué en l’última glaciació quaternària, anomenada de Würm.