■ fleix

Partició sil·làbica: fleix
Etimologia: mot valencià, d’un encreuament del valencià flexar ‘doblegar’, ll. flexare ‘doblar’ i el cat. freixe, ll. fraxĭnus, íd., pel fet que els fleixos són sovint de fusta de freixe
    masculí tecnologia
  1. Cèrcol de ferro, de fusta flexible o altre material amb què hom subjecta i estreny les dogues d’una bota, les posts d’un embalatge, etc.
  2. Cinta d’acer laminat o de material sintètic per a subjectar embalatges.