■ fleuma

Partició sil·làbica: fleu_ma
Etimologia: del ll. phlegma, -ătis, i aquest, del gr. phlégma, -atos ‘mucositat causada per una inflamació’, der. de phlégō ‘inflamar’ 1a font: s. XIII, Vides
  1. femení antigament Flegma.
  2. adjectiu i masculí i femení Dit d’una persona mancada de caràcter, de decisió. És una fleuma. No té gens d’empenta, és un fleuma.
  3. femení ictiologia Peix osteïcti de l’ordre dels lampridiformes, de la família dels traquiptèrids (Trachypterus iris), sense escates, de color argentat amb taques fosques als costats.