■ fluir

Partició sil·làbica: flu_ir
Etimologia: del ll. fluĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
  1. Córrer un líquid. Només hi flueix un fil d’aigua. La sang fluïa de la ferida en abundància.
  2. figuradament Les paraules fluïen clares dels seus llavis. Del seu cap flueixen projectes i projectes.