■ fogó

Homòfon: fogor
Etimologia: de foc 1a font: 1403
    masculí
    1. termotècnia Fogar.
    2. especialment oficis manuals i llar, assumptes domèstics Fogar instal·lat a les cuines en un buit fet en un massís d’obra en forma de taula, amb un forat lateral per a donar-hi accés a l’aire i treure’n la cendra i un forat a sobre, on hom posa allò que cal escalfar.
    3. oficis manuals i llar, assumptes domèstics Suport on hom col·loca un recipient per a escalfar-ne el contingut i que té un dispositiu adequat per a la combustió d’un combustible qualsevol o bé va proveït d’unes resistències elèctriques que produeixen la calor necessària. Un fogó elèctric. Una cuina de quatre fogons. Un fogó portàtil.
    4. plural Taulell de cuina.
  2. armament cassoleta 2 4.
  3. sortir de fogó Perdre la continença, especialment per ira.