■ fona

Etimologia: del ll. fŭnda, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
femení armament Instrument per a tirar pedres que consisteix en una tira curta d’una matèria flexible, especialment cuir, on hom posa la pedra, unida en els seus extrems a dues trenes, normalment d’espart, cànem, etc.; mandró.