■ fonedís
| | fonedissa

Etimologia: de fondre 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que es fon o desapareix amb facilitat.
    1. fer fonedís Fer desaparèixer.
    2. fer-se fonedís Desaparèixer sobtadament d’un indret. Ha aprofitat un moment de confusió per fer-se fonedís.