fònio

Partició sil·làbica: fò_ni_o
Etimologia: del wòlof, probablement a través de l’angl. o el fr.
    masculí botànica i agricultura
  1. Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Digitaria exilis), originària de l’Àfrica occidental, que fa fins a 90 cm d’alçària, de fulles linears, raïms digitats, espícules sense pèls amb una sola bràctea i cariopsi amb l’àpex apiculat, conreada com a cereal.
  2. Gra del fònio.