■ fonoestilístic
| | fonoestilística

Partició sil·làbica: fo_no_es_ti_lís_tic
Etimologia: de fono- i estilístic
    fonètica, fonologia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la fonoestilística.
  2. femení Branca de la fonologia que estudia els elements fònics que tenen una funció expressiva en el llenguatge.