■ fonologització

Partició sil·làbica: fo_no_lo_git_za_ci_ó
Etimologia: de fonologia
femení fonètica, fonologia Procés pel qual apareix una nova unitat fonemàtica en una llengua per combinació contextual de dos o més fonemes, pel fet d’haver esdevingut distintives dues o més variants al·lofòniques d’un sol fonema anterior o per manlleu a partir d’una altra llengua.