■ formar

Etimologia: del ll. formare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer alguna cosa donant-li la forma que li és pròpia; crear, concebre, produir. Déu formà Adam del llim de la terra. La Verge Maria formà en el seu si el Fill de Déu. El vent va formant-hi dunes.
    2. transitiu Fer de diversos elements un conjunt, una unitat complexa. Formar una col·lecció, una biblioteca. Formar un tren, un comboi.
    3. transitiu figuradament Quin judici n’has format?
    4. transitiu figuradament Formar una societat, una família. Formar govern.
    5. pronominal S’hi formarà verdet. Totes les grans passions es formen en la solitud. Com s’ha format el món?
    1. transitiu Donar una certa forma; configurar. Els nens anaven formant cercles amb pedretes.
    2. transitiu Prendre o tenir una certa forma. Els gimnastes formaren una estrella. La corrua de cotxes formava com una serp.
    3. intransitiu per extensió Fer una cosa, especialment acudir al treball, per obligació.
    4. transitiu organització militar Posar en formació.
    5. intransitiu organització militar Posar-se en formació.
  3. figuradament
    1. transitiu Desenvolupar una aptitud, una qualitat, etc. Formar, un escriptor, el seu estil.
    2. transitiu Desenvolupar harmònicament la personalitat d’un infant o d’un jove, les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals.
    3. transitiu per extensió Instruir o ensinistrar.
    4. pronominal S’ha format sota la direcció d’un bon mestre.
  4. transitiu figuradament Ésser parts, elements essencials, d’un tot. Els ossos i els músculs que formen el cos. Els mots que formen una proposició. Els jugadors que formen un equip.