■ fortificació

Partició sil·làbica: for_ti_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. fortificatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de fortificar;
    2. l’efecte.
  2. construcció Conjunt d’obres de defensa, provisionals o permanents, concentrades en un edifici o disperses en un extens territori, les quals constitueixen una unitat arquitectònica o estratègica coordinada.