■ freqüentat
| | freqüentada

Partició sil·làbica: fre_qüen_tat
Etimologia: del ll. frequentatus, -a, -um, íd. 1a font: 1580
adjectiu Dit d’un lloc on ordinàriament hi ha gent o va gent en gran nombre. Un cafè molt freqüentat.