fricatiu
| | fricativa

Accessory
Partició sil·làbica: fri_ca_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. fricatus, -a, -um, participi de fricare ‘fregar’ 1a font: 1917, DOrt.
Body
adjectiu fonètica, fonologia Dit de la consonant articulada mitjançant una aproximació entre dos òrgans bucals, acompanyada o no de sons complementaris i de sonoritat: [f, v, s, z, ʃ, ʒ].