frissar

Etimologia: probablement d’un ll. vg. *frīctiare ‘estremir-se de fred’, der. de frīgēre ‘tenir fred’, amb canvi semàntic a ‘estremir-se d’impaciència’
    verb dialectal
  1. intransitiu Tenir pressa.
    1. intransitiu Impacientar-se vivament, frisar.
    2. transitiu Fregar lleugerament, frisar.