■ frit
| | frita

Etimologia: del ll. frīctus,-a, -um, participi de frīgĕre ‘fregir’ 1a font: s. XV
    dialectal
  1. adjectiu i masculí fregit.
  2. masculí Plat elaborat amb trossos de carn o de vísceres i altres ingredients fregits. Frit de Pasqua. Frit de freixura. Frit de sang.