■ frontaler
| | frontalera

Etimologia: de frontal 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu davanter 1.
  2. femení
    1. Part del davant d’algú o alguna cosa.
    2. Front de persona o animal.
    3. Façana o paret davantera d’una casa.
    4. Corretja de les morralles que passa per damunt del front d’un animal de tir.
    5. litúrgia i art Frontal.
  3. femení organització militar Porció d’exèrcit situat en la frontera o la proximitat de l’enemic.