■ frontispici

Etimologia: del ll. frontispĭcĭum, íd., comp., de frons, frontis ‘front’ i spĭcĕre ‘mirar’ 1a font: 1575, DPou.
    masculí
  1. Cara principal d’un edifici.
  2. arts gràfiques Pàgina que en els llibres va davant de la portada.