■ fructificació

Partició sil·làbica: fruc_ti_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. fructificatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení botànica
    1. Acció de fructificar;
    2. l’efecte.
  2. Procés de formació del fruit a partir de la flor.
  3. Aparell esporífer d’una criptògama.