■ fuita

Partició sil·làbica: fui_ta
Etimologia: del ll. fugĭta, participi fem. del ll. fugĕre ‘fugir’
    femení
  1. Fugida. Posar en fuita l’enemic.
  2. electrònica Derivació de corrent provocada per un aïllament defectuós o per efectes externs en un aïllant, en un circuit o en una instal·lació.
  3. tecnologia Acció d’escapar-se un gas o un líquid d’un recipient, d’un tub, etc., a través d’una esquerda, d’una juntura defectuosa, etc.