■ fulguració

Partició sil·làbica: ful_gu_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. fulguratio, -ōnis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    femení
    1. Acció de fulgurar.
    2. metal·lúrgia Esclat lluminós de l’or o l’argent foscos quan el tel d’òxid metàl·lic en deixa al descobert la superfície.
    3. fulguració solar astronomia Augment notable de la lluminositat de la superfície solar que es produeix en regions d’àrea reduïda durant un temps generalment breu.
  2. medicina Electrocució per electricitat natural.
  3. terapèutica Ús de guspires d’alta freqüència i d’alta tensió al damunt de la pell o d’un camp operatori per tal de modificar la nutrició dels teixits.