■ fumador2
| | fumadora

Etimologia: del ll. fumator, -ōris ‘que fa fum’ 1a font: 1696, DLac.
  1. masculí i femení
    1. Persona que té el costum de fumar. Un fumador d’opi.
    2. especialment Persona que té el costum de fumar tabac. És un fumador empedreït.
  2. masculí apicultura Aparell on hom fa cremar un combustible fumigen i que serveix per a amansir les abelles i manipular-les amb comoditat.



    3. Vegeu també:
    fumador1