■ funció

Partició sil·làbica: fun_ci_ó
Etimologia: del ll. fŭnctio, -ōnis ‘compliment, execució; pagament (d’un tribut)’, der. de fungi ‘complir (un deure); dur a terme, acomplir’ 1a font: 1688
    femení
    1. Acció especial, pròpia o normal d’un òrgan o d’un aparell d’un animal o d’una planta.
    2. funció biològica biologia Resultat de l’activitat d’un òrgan o d’un sistema.
    3. funció clorofíl·lica obsolet fisiologia vegetal Fotosíntesi.
    1. Acció pròpia, característica, d’una facultat natural. La funció de la intel·ligència.
    2. funció psíquica psicologia Acció pròpia d’una facultat psíquica o d’un procés mental dins la totalitat de l’activitat psicològica d’un individu.
  3. Acció pròpia d’una màquina.
    1. Acció que pertany fer a una persona pel seu càrrec, el seu ofici, etc. Complir les funcions del seu càrrec. Les funcions d’un jutge, d’un advocat. Estar en funcions.
    2. en funcions locució adjectiva [abreviatura e. f.] Que està en servei actiu, que exerceix les funcions pròpies del seu càrrec. L’alcalde en funcions.
    3. entrar en funcions Començar a exercir les funcions pròpies d’un càrrec.
    4. funció pública Funció que acompleixen els organismes, les autoritats, els agents i els auxiliars del poder públic.
    5. funció urbana geografia urbana Activitat predominant o conjunt d’activitats d’una ciutat dirigides cap a l’exterior.
    1. espectacles Cadascuna de les representacions de l’obra dramàtica dins l’espai escènic.
    2. espectacles Qualsevol tipus de representació de circ, de teatre o de varietats.
    3. litúrgia Celebració o cerimònia religiosa.
    1. filosofia Manera com es capté una realitat formada per relacions.
    2. lògica Relació d’un a molts altres o d’un a un altre.
    3. en funció de locució prepositiva Depenent de. La pensió estarà en funció de les cotitzacions.
    1. lingüística Cadascuna de les finalitats susceptibles d’ésser complertes pel llenguatge.
    2. funció conativa (o apel·lativa, o actuativa) lingüística Funció, centrada en el receptor, que actua sobre l’atenció de l’oient.
    3. funció expressiva (o emotiva) lingüística Funció centrada en l’emissor, que informa sobre l’estat anímic del parlant.
    4. funció fàtica lingüística Funció del llenguatge que manifesta la intenció de mantenir la comunicació amb l’oient, de manera que el missatge se centra en l’establiment d’un contacte social.
    5. funció fònica fonètica, fonologia Relació general entre trets sistemàtics pels quals hom pot determinar aspectes d’ordre culminatiu, delimitatiu, o bé distintiu.
    6. funció gramatical gramàtica Funció sintàctica d’un element lingüístic dins una oració.
    7. funció metalingüística lingüística Funció, centrada en el codi lingüístic, mitjançant la qual hom parla de la llengua mateixa.
    8. funció poètica lingüística Funció, centrada en el missatge mateix, que pretén crear un efecte estètic o creatiu.
    9. funció referencial (o denotativa) lingüística Funció, centrada en el context, que informa objectivament sobre algun aspecte de l’entorn comunicatiu.
    10. funció semiològica lingüística En la glossemàtica, la relació entre una forma d’expressió i una forma de contingut.
  8. matemàtiques
    1. [símbol f, F] Aplicació.
    2. funció additiva Funció que compleix que la imatge d’una suma és la suma de les imatges.
    3. funció algèbrica Funció que pot ésser expressada usant solament les operacions algèbriques.
    4. funció analítica de variable complexa Funció que té derivades contínues de tots els ordres i és desenvolupable en sèrie de Taylor en un entorn de qualsevol punt del seu domini.
    5. funció analítica de variable real Funció que és representable per una sèrie de Taylor en un entorn de cada punt, la suma d’aquesta sèrie coincidint amb el valor de la funció en aquest punt.
    6. funció automorfa Funció uniforme i analítica en cert domini D del pla complex, excloent-ne els punts que siguin pols de la funció, i que, per a tota transformació T d’un grup de transformacions lineals, compleix que en qualsevol punt z de D: f(T(z)) = f(z) sempre que T(z) pertanyi a D.
    7. funció característica estadística Cadascuna de les funcions emprades per a generar els moments o les funcions simples dels moments d’una llei de probabilitat.
    8. funció característica d’una part (A) d’un conjunt (E) Funció (XA) que pren el valor 1 en A i 0 en el complementari de A.
    9. funció composta de dues funcions F i G Funció F o G que és el resultat d’aplicar successivament les dues funcions (FoG)(x) = F(G(x)).
    10. funció creixent Funció en la qual, en créixer els valors de x, creixen els valors de f(x).
    11. funció de classe Cn Funció contínua amb derivades contínues fins a l’ordre n.
    12. funció de classe Lp Funció de potència p-èsima integrable.
    13. funció decreixent Funció tal, que, si x ≤ y, aleshores f(y) ≤ f(x).
    14. funció derivable en un punt Funció que admet derivada en aquest punt.
    15. funció entera Funció holomorfa en tot el pla complex.
    16. funció esglaonada Funció definida en un interval [a,b], discontínua en un nombre finit de punts c1, c2,..., cni que pren un valor constant diferent en cada interval [ci, ci+1] (i = 1,...,n).
    17. funció explícita Funció que té la variable dependent aïllada.
    18. funció exponencial [símbol exp] Funció obtinguda quan, en l’operació de potenciació, hom fixa la base i fa variar l’exponent.
    19. funció fitada Funció tal, que existeix un nombre real positiu M (fita) que compleix ∣f(x)∣ < M per a tota x del domini de definició de f.
    20. funció harmònica Funció de dues variables f(x,y) que satisfà l’equació de Laplace.
    21. funció holomorfa en un punt a de D Funció derivable en tots els punts d’un entorn de a.
    22. funció imparella Funció que pren valors simètrics respecte a l’origen de coordenades.
    23. funció implícita Funció que no té aïllada la variable dependent.
    24. funció integrable Funció tal, que n’existeix la integral.
    25. funció inversa d’una funció y = f(x) Funció x = g(y) tal, que f(g(y) ) = y.
    26. funció logarítmica de base a Funció y = logax inversa de l’exponencial ax.
    27. funció meromorfa Funció regular definida en un obert on no té punts singulars essencials.
    28. funció mesurable Funció real tal, que, per a tota a real, el conjunt de punts {x|f(x) > a} on la funció pren valors més grans que a és un conjunt mesurable.
    29. funció monòtona Funció creixent o decreixent.
    30. funció multiforme Funció tal, que els valors que pren la variable dependent depenen del recorregut que segueix la variable independent.
    31. funció normada Funció que en l’interval (a,b) compleix ʃab(f(x))2dx = 1.
    32. funció parella Funció que pren valors simètrics respecte a l’eix y de les ordenades.
    33. funció periòdica Funció que admet un cert nombre no nul T tal, que f(x + T)  = f(x).
    34. funció potencial Funció de la forma f(x)  = xr, r essent-hi un nombre real.
    35. funció primitiva d’una funció f(x) Funció F(x) que compleix F′(x) = f(x).
    36. funció racional Funció expressada pel quocient de dos polinomis que no tenen cap arrel en comú.
    37. funció regular Funció que és holomorfa en l’entorn anular de tot punt d’un conjunt obert donat.
    38. funció sesquilineal Funció de dues variables vectorials, d’un espai vectorial sobre els nombres complexos, que és lineal en la primera, que respecte a la segona conserva la suma i que quan es multiplica la segona variable per qualsevol nombre complex la imatge del parell de variables queda multiplicada pel conjugat d’aquest nombre.
    39. funció transcendent Funció entera que no és un polinomi que en el seu desenvolupament de Taylor existeixen infinits coeficients no nuls.
    40. funció vectorial Funció tal, que els valors de la variable dependent són vectors.
  9. química Conjunt de propietats característiques d’una família de composts que contenen en la molècula un mateix grup funcional.
  10. sociologia
    1. Aportació que un grup fa als individus que en formen part.
    2. Contribució que un element de la civilització aporta a la perpetuació d’una configuració sociocultural determinada.
    3. Interdependència de les parts que formen una societat, llur aportació positiva a ella i llur grau d’integració en ella.
  11. funció lògica automàtica, automació i electrònica Funció basada en les operacions pròpies de l’àlgebra lògica, que és efectuada amb elements o circuits lògics.