■ funcionalisme

Partició sil·làbica: fun_ci_o_na_lis_me
Etimologia: de funcional
    masculí
  1. antropologia, psicologia i sociologia Corrent de pensament que es caracteritza per la comprensió dels diversos estats, fets, etc., com a realitats que són constituïdes per elements interrelacionats i interdependents i que cal veure en relació amb altres factors circumstancials o també, generalment, en una perspectiva teleològica.
  2. art Posició teòrica enfront de l’arquitectura, dels mobles i del disseny que fa de l’estricta adaptació de la forma a la finalitat de l’obra el principi d’actuació del dissenyador.
  3. lingüística Lingüística funcional.