funk*

Pronúncia: fáŋ
Etimologia: [mot anglès]
    música
  1. masculí Estil musical aparegut al final dels anys setanta als Estats Units, fonamentat en la improvisació característica del jazz i del blues i en el so sincopat de la guitarra elèctrica, adreçat bàsicament al ball i practicat sobretot per músics negres.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent al funk. Música ’funk’.