■ fus

Etimologia: del ll. fūsus, íd. 1a font: 1390
    masculí
  1. indústria tèxtil
    1. Barreta rodona de fusta que va aprimant-se des del mig cap als extrems, amb una rotllana a la part més gruixuda, i que serveix, en la filatura a mà, impulsada amb els dits, per a tòrcer el fil i enrotllar-lo a mesura que es forma.
    2. Barreta giradissa destinada a tòrcer o enrotllar un fil o a sostenir una bobina o un rodet que roda mentre es desenrotlla el fil.
  2. per analogia
    1. Nom d’alguns objectes fusiformes.
    2. joieria Barreta de ferro acabada en punta pels caps que els argenters empren per a engrandir els anells.
    3. oficis manuals Instrument de forma lleugerament cònica que els espardenyers empren per a foradar la llata.
    4. fus de mides joieria Barreta de forma troncocònica que els argenters empren per a prendre la mida dels anells.
    1. geometria Porció d’una superfície de revolució compresa entre dos plans meridians.
    2. fus cilíndric geometria Porció de superfície cilíndrica compresa entre dues generatrius.
    3. fus cònic geometria Porció de superfície cònica compresa entre dues generatrius.
    4. fus esfèric geometria Porció de superfície esfèrica compresa entre dos semicercles màxims.
    5. fus horari cronologia Cadascun dels vint-i-quatre fusos convencionals en què ha estat dividida la Terra per a la unificació de l’hora internacional.
  4. heràldica Figura en forma de losange, però més estreta i allargada que aquest.
  5. zoologia Mol·lusc de la classe dels gastròpodes prosobranquis, de l’ordre dels monotocardis (Fusus rostratus), amb la conquilla en forma de fus.
  6. fus acromàtic citologia Estructura citoplasmàtica centre del fus base.