■ fútil

Etimologia: del ll. fūtĭlis ‘que vessa; fràgil; inútil’, de la mateixa arrel remota indoeuropea del ll. fundĕre ‘vessar, fondre’ 1a font: s. XX, V. Català
    adjectiu
  1. De no gens d’importància, de què no val la pena d’ocupar-se.
  2. Que s’ocupa de coses que no valen la pena.