■ gàbia

Partició sil·làbica: gà_bi_a
Etimologia: del ll. cavea, íd., der. de cavus ‘buit’ 1a font: 1249
    femení
    1. Caixa tancada, limitada d’un o més costats per barres, llistons, filferros, etc., separats per espais buits, emprada per a guardar-hi animals (generalment ocells o bèsties salvatges) o qualsevol objecte.
    2. mineria Caixa penjant, amb guies, que hom empra en els pous de les mines per a pujar i baixar els operaris i els materials.
    3. oficis manuals Recipient format per quatre parets fetes amb llistons on hom posa la brisa en la premsa de vi.
  2. construcció Plataforma proveïda de baranes i que, suspesa d’un ternal accionat per la mateixa persona que l’ocupa, serveix de bastida mòbil per a fer certs treballs de construcció, de pintura, etc.
  3. marina, marítim
    1. antigament Garita que hom posava en el pal principal d’una nau, on es col·locava el guaita.
    2. Vela o veles que hom hissa en el masteler del pal principal d’una nau.
    3. Verga on va envergada la vela gàbia.
  4. indústria tèxtil Conjunt de bancades, pont i travessers sobre els quals van muntats els òrgans movibles d’un teler.
  5. gàbia d’esquirol electrotècnia Tipus de rotor constituït per conductors rígids units per cada extrem a un anell conductor formant una disposició que recorda una gàbia d’esquirol.