Accessory
Partició sil·làbica: gai_ta
Etimologia: del cast. i galaicoport. gaita, íd., molt probablement del gòt. gaits ‘cabra’, perquè l’instrument es feia amb pell de boc o cabra 1a font: 1839, Rubió i Ors
Etimologia: del cast. i galaicoport. gaita, íd., molt probablement del gòt. gaits ‘cabra’, perquè l’instrument es feia amb pell de boc o cabra 1a font: 1839, Rubió i Ors
Body
-
femení
- música Cornamusa.
- anar (o venir) amb gaites (a algú) Expressió usada per a indicar la inoportunitat, la manca d’interès, la futilesa, etc., de les explicacions, les propostes, etc., que fa una altra persona. No li vagis amb gaites, que té molta feina! Sempre em ve amb gaites.
- estar de gaita Estar d’humor, alegre, etc. No estava de gaita per a llegir.
Vegeu també:
gaita2