■ galant

Etimologia: del fr. galant, participi pres. de galer ‘divertir-se’ (cf. gala, galà) 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu
    1. Dit de l’home obsequiós amb les dones, que s’esforça a plaure a les dones.
    2. Que es refereix a les relacions amoroses. Històries, aventures, galants.
    3. Dit de la persona, especialment la dona, que té intrigues amoroses.
  2. masculí Home que festeja una dona.
  3. adjectiu [anteposat al substantiu]
    1. Notable, que excel·leix, en bon sentit o mal sentit. És un galant xicot. Un galant lladre.
    2. per extensió Hem hagut d’esperar-nos una galant estona.
  4. masculí cinematografia i teatre En una producció teatral o cinematogràfica, actor que representa un dels personatges principals, generalment jove.
  5. adjectiu música Dit de l’estil musical, lleuger i refinat, propi de la segona meitat del segle XVIII.
  6. galant de nit Moble auxiliar en forma de penja-robes amb un peu, que hom utilitza per a penjar-hi durant la nit la roba d’ús diari.