■ galindaina

Partició sil·làbica: ga_lin_dai_na
Etimologia: del nom de persona Galindo, típic d’antics aragonesos i muntanyencs del Pirineu, per considerar que sobretot ells usaven aquestes menuderies 1a font: c. 1600
    femení
  1. Adorn de poc valor.
  2. [generalment en pl] Fotesa, raó fútil. Au, au: no estic per galindaines!