■ gamarús
| | gamarussa

Etimologia: d’origen incert, possiblement d’un preromà kau-ar-ukio-, paral·lel a kau-ukio-, origen del sinònim gaús, amb influx, pel que fa a la -m-, d’un mot semblant, com el cat. ant. gamús ‘beneit’ 1a font: 1864, DLab.
    1. masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Strix aluco), amb discs facials complets i plomatge burell.
    2. masculí i femení figuradament i despectivament Persona toixa, aturada o de maneres rústiques.
  2. masculí botànica Bolet de la família de les poliporàcies (Griphola gigantea), de carpòfor compost amb els barrets flabel·lats i imbricats, de color bru.