■ ganxo1

Etimologia: d’una base preromana indoeuropea, potser cèlt. *ganskio-, gankio- ‘branca ganxuda’ 1a font: 1299
    masculí
    1. Peça de metall o de matèria dura i de forma corbada que acaba en punta i serveix per a penjar-hi o agafar-hi alguna cosa; croc.
    2. cirurgia Instrument emprat en cirurgia i en pràctiques anatòmiques que consta d’un mànec, una tija i una extremitat corbada que serveix per a exercir una tracció damunt una part del cos.
    3. indústria tèxtil Cadascun dels filferros verticals que, en la màquina jacquard, són moguts per les agulles i s’agafen a les ganivetes de la grifa.
    4. indústria tèxtil Cadascuna de les peces de ferro que transmeten el moviment a les calques en les maquinetes de lliços.
    5. ganxo de sequier agricultura Instrument per a fer moure les parades o fustes que tanquen les preses.
  2. figuradament i col·loquialment
    1. Atractiu d’una persona o d’una cosa. Una pel·lícula amb ganxo per als joves. Aquesta noia no és gaire bonica, però té ganxo.
    2. Persona o cosa que té el poder d’atreure la gent o d’induir-la a fer alguna cosa. Les ofertes dels súpers són el ganxo perquè la gent hi vagi a comprar.
    3. Persona que actua d’acord amb un estafador o un venedor ambulant per ajudar-lo a atreure les seves víctimes o els possibles compradors.
  3. esports
    1. En la boxa, cop que hom dona des de la posició del braç en angle recte i que executa aixecant talment el colze, que la mà descrigui una semicircumferència cap a l’espatlla del contrari.
    2. En el basquetbol, llançament que hom sol fer a la cistella arquejant el braç per damunt del cap, per mantenir com més lluny millor el jugador contrari, mitjançant un hàbil joc de canell.



    4. Vegeu també:
    ganxo2