■ gaó2

Partició sil·làbica: ga_ó
Etimologia: de l’it. ant. gavone (it. dial. ca(v)one) ‘forat, clot’, ll. cavus ‘buit’ 1a font: 1458
    masculí construcció naval
  1. Part exterior del buc d’una barca que va des de les escues fins a popa o a proa.
  2. gaó de popa Porció del buc compresa entre la quaderna mestra i el codast.
  3. gaó de proa Porció del buc compresa entre la quaderna mestra i la roda de proa.



    4. Vegeu també:
    gaó3
    gaó1