■ garantia

Partició sil·làbica: ga_ran_ti_a
Etimologia: de garant 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Acció de garantir.
  2. Mitjà amb què hom garanteix quelcom. Ens cal garantia de part d’ell.
  3. dret civil Contracte accessori del principal que té per finalitat d’assegurar al creditor el compliment de l’obligació.
  4. dret mercantil Assegurament del bon funcionament, durant un temps determinat, d’alguna cosa que hom ven i de substituir-ne les peces defectuoses en cas d’avaria.
  5. garanties constitucionals dret polític Conjunt de mitjans d’assegurar l’exercici dels drets reconeguts per la constitució.