garneu
| | garneua

Accessory
Partició sil·làbica: gar_neu
Etimologia: de l’oc. gronard, der. de gronir, ll. grunnīre ‘grunyir’ (pel grunyit del peix quan el pugen a la barca), a través de gronald, gronaud, gronau, granau i, amb metàtesi, garnau, garneu 1a font: 1722
Body
  1. adjectiu
    1. Astuciós, malintencionat. Un pagès garneu.
    2. per extensió Un aire garneu.
  2. masculí ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels tríglids (Trigla lyra), amb el cap gros i dues làmines dentades a l’extrem del rostre, de color vermell molt viu.