■ gat

Etimologia: del ll. td. cattus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí
    1. zoologia Nom de diverses espècies de mamífers de la família dels fèlids, subordre dels fissípedes, de cap arrodonit i ample, llengua aspra i pelatge suau, entre els quals es destaca el gat pròpiament dit, o gat domèstic (Felis catus), de cua llarga i prima, ungles retràctils, pelatge més o menys llarg i coloració diversa (amb nombroses varietats, com ara el gat d’Angora, de pèl molt llarg i sedós, i el gat persa o gat siamès, de pèl curt de color ocre groguenc), el gat cerval, o linx, i el gat salvatge (o fer) (Felis sylvestris), més massís que el domèstic i amb el pelatge de color crema amb bandes fosques.
    2. zoologia Nom donat a mamífers d’altres famílies, semblants al gat, com el gat d’Algàlia, més conegut per civeta, i el gat mesquer, més conegut per geneta.
    3. a un gat vell, no li diguis mix Refrany que indica que no cal donar lliçons a les persones experimentades.
    4. cercar (o buscar) cinc (o tres) peus al gat Fer per complicar una qüestió, primfilar injustificadament.
    5. darrere la porta hi ha un gat, vet aquí el conte acabat Fórmula per a acabar una rondalla.
    6. donar (o vendre) gat per llebre Donar garsa per perdiu.
    7. els gats sempre cauen de potes (o de quatre potes) (o caure sempre de potes [o de quatre potes] com els gats) Expressions per a indicar que hom té molt bona sort, surt ben parat d’accidents, situacions difícils, etc.
    8. ésser un orgue de gats Expressió que hom aplica a una reunió de persones en què tothom crida, ningú no s’entén, etc.
    9. estar com gat i gos (o com el gat i el gos) Estar, dues persones, molt malavingudes, barallar-se de continu.
    10. gat dels frares Persona sorneguera o inclinada a plaguejar.
    11. gat de mar (o de nau, o de vaixell, etc.) marina, marítim Noi aprenent de mariner.
    12. gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou Refrany que ensenya que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a no sofrir-ne d’altres, encara que no siguin tan greus.
    13. gat vell Persona de molta experiència, que sap tots els trucs, que difícilment hom pot enganyar.
    14. haver-hi gat amagat Haver-hi un motiu, un maneig, etc., ocult.
    15. quan el gat no hi és les rates ballen (o van per la cuina) Refrany que significa que, en faltar l’autoritat, la gent abusa de la seva llibertat.
    16. quatre gats Nombre de persones que hom considera insignificant.
    17. què sap el gat de fer culleres, si mai no ha estat cullerer? Frase que es diu a un que vol fer coses que no sap fer o que parla d’allò que no entén.
    18. semblar un gat escorxat Ésser molt magre.
    19. tenir set vides, com els gats Expressió emprada per a referir-se a algú que, per la seva bona sort o fortalesa, ha salvat la vida, o hom creu que la salvarà, en circumstàncies extremament perilloses.
    20. una colla de gats Conjunt de persones de poc seny o poca significació.
    1. masculí Bot petit per a posar-hi vi.
    2. masculí figuradament i col·loquialment Embriaguesa, borratxera. Si continues bevent, agafaràs un gat.
    3. adjectiu Embriac. Anava ben gat d’aiguardent.
    4. tenir el gat figuradament i col·loquialment Estar embriagat.
  3. masculí armament Instrument que consisteix en un pal a l’extrem del qual hi ha, formant un estel, tres o més ferros flexibles i puntuts.
  4. masculí ictiologia Gènere de peixos de l’ordre dels esqualiformes i de la família dels esciliorrínids (Scyliorhinus sp), de color gris rosat, amb taques circulars fosques.
  5. masculí mecànica Cric.
  6. el gat i la rata jocs d’entreteniment Joc d’infants en què els jugadors es posen fent rodona, agafats de les mans i amb els braços estesos, tret del “gat” i la “rata”, que s’encalcen passant per sota els braços dels altres.
  7. gat d’escaleta (o simplement gat) fusteria Serjant.