■ geminació

Partició sil·làbica: ge_mi_na_ci_ó
Etimologia: del ll. geminatio, -ōnis, íd. 1a font: 1917, DOrt.
    femení
    1. Acció de geminar;
    2. l’efecte.
  2. fonètica, fonologia Repetició successiva d’un element lingüístic, en la segona articulació de la cadena parlada. En el domini oriental del català és freqüent aquest fenomen en grups d’oclusiva + l: poble, segle.