■ generatiu
| | generativa

Partició sil·làbica: ge_ne_ra_tiu
Etimologia: del b. ll. generativus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que té el poder de generar.
  2. adjectiu per extensió Intel·ligència generativa.
  3. gramàtica generativa lingüística
    1. Teoria lingüística que es proposa de construir gramàtiques generatives de les diverses llengües i que estudia els principis generals del llenguatge humà.
    2. Sistema finit de regles sintàctiques, fonològiques i semàntiques que, explicitant la competència lingüística dels parlants, permet de generar un nombre infinit d’oracions gramaticals d’una llengua que els usuaris actualitzen en cada situació concreta.