■ generós | generosa

Etimologia: del ll. generosus, -a, -um ‘de bon llinatge, noble, magnànim’ 1a font: 1344, Ord. P. III
  1. adjectiu
    1. antigament De llinatge antic i conegut.
    2. per analogia Un corser generós.
  2. adjectiu
    1. De nobles sentiments, especialment inclinat al perdó, a no abusar de la força. Un home generós oblida fàcilment les ofenses. Es va mostrar generós amb els enemics.
    2. per extensió Un cor generós. Una acció generosa.
  3. adjectiu
    1. Inclinat a donar, a recompensar, amb llarguesa. Ets massa generós en les propines. Un amo generós.
    2. per extensió Un do generós.
    3. terra generosa Terra molt productiva.
    4. vi generós viticultura, indústries vinícoles Vi més anyenc i de més graduació que el corrent, obtingut per addició d’alcohol al most de raïm fresc.
  4. història
    1. masculí Al Principat de Catalunya, pagès que gaudia de privilegi militar.
    2. masculí Al Regne de València, membre de l’estament militar que no havia estat armat; equivalia al donzell del Principat de Catalunya.
    3. adjectiu Tractament donat a un membre de l’estament militar per indicar l’antiguitat del seu llinatge.