gentleman*

Pronúncia: dʒɛ́ntəlmən
Etimologia: mot angl., inicialment ‘noble sense títol’, després ‘home distingit’, calc del fr. gentilhomme, paral·lel del cat. gentilhome
    masculí
  1. història A Anglaterra, membre de la gentry, noblesa de segona classe entre la noblesa i la burgesia.
  2. per extensió Persona que es destaca tant per la seva distinció de maneres i d’aspecte com per la rectitud de comportament.